Esquí de Muntanya

Durant la nostra estada a Noruega vam pujar l’Uloytinde, un cim que supera per poc els 1.000 metres d’altitud, però que ofereix un suau descens fins a la mateixa línia de mar.

El segon cim més alt del Pirineu és un excel·lent mirador de molts dels tres-mils d’aquesta zona de la serralada.
El seu descens en esquís és molt recomanable.

La primavera és una època ideal per practicar l’esquí de muntanya al nord d’Europa. En el cas de Noruega, aquest paisatge ondulat i recobert de neu fins al nivell del mar esdevé el paradís per als amants d’aquest esport.

L’estació de Tavascan és un indret ideal per realitzar sortides a l’alta muntanya, ja sigui amb raquetes, splitboard, o, com en el nostre cas, amb esquís de muntanya.
Una excursió que en el nostre cas va acabar amb un rescat d’emergència amb helicòpter.

No són dels cims més importants del Pirineu Occidental, de fet estan relativament a prop del Midi d’Ossau o del Balaitús, però sí que ofereixen una àmplia panoràmica de la zona a més que són molt esquiables si les condicions de la neu ho permeten.

Sortint del Refugi de Linza i passant de la Foia de la Solana, s’accedeix al cim del Petretxema, un excel·lent mirador del Pirineu, amb vistes al Balaitús, el Midi d’Ossau o la Mesa de los Tres Reyes.
No us perdeu el descens del que vam poder gaudir.

Molt a prop del refugi Ventosa i Calvell es troba aquesta muntanya que segur que no és ni de les més altes ni de les més conegudes de la zona, però té una peculiaritat. Un dels seus vessants té un descens de prop de 1.000 metres de desnivell que per als amants de l’esquí de muntanya és una autèntica delícia.
Us atreviríeu amb aquesta baixada?

El dia 30 de desembre de l’any 2000, a poc pel canvi de segle, un canvi sobtat de temps al Pirineu, amb ràfegues de vent huracanades i una baixada molt marcada de les temperatures, va provocar el fenòmen anomenat torb, que les va fer passar magres a tots els muntanyencs que havien pujar a passar el dia. Al Balandrau va ser on hi va haver la major afectació en quant a gent, ja que hi van perdre la vida 7 persones.

El pic Espigüete, de 2.450 metres d’altitud, és un dels cims més emblemàtics de Palència, i també de tota la serralada del Cantàbric. A través de la seva pala sud, i sempre que no s’hagin format plaques de gel, es pot pujar fins el mateix cim en esquís de muntanya.

Malgrat que les intenses nevades de principis de gener van deixar moltes carreteres tallades, vam aconseguir pujar fins el Port de San Glorio, des d’on surten moltes rutes d’esquí de muntanya. La nostra ens va portar a l’Alto del Naranco, amb una vall molt bonica acompanyant-nos en tot moment a mà dreta, i unes vistes des dalt espectaculars dels principals cims de la Serralada Cantàbrica.

Joves amants de l’esquí de muntanya, i amb ganes de sacrificar-se per aquest esport, formen part d’aquest centre que els prepara en diversos aspectes per a la competició.
Nosaltres els vam acompanyar el primer cap de setmana d’entrenament a la neu, amb unes condicions molt bones.